1 week Ago By J. M. López-Picó
Iberia La deplorable submissió col·lectiva de l'opinió general espanyola als judicis externs de la gran guerra contrasta amb la treballada espiritualitat de la consciència catalana, que vol dictar-se ella mateixa el seu criteri, lliurement i folgada, sense diletantismes i sense pedanteria. Mentre una gran majoria dels espanyols han acceptat la còmoda i simplista negació d'una qualsevol, els catalans hem cercat el contingut afirmatiu d'una filiació mesurada i justa. [.
..] En tota l'Espanya, salvant algunes vigoroses afirmacions individuals, únicament a Catalunya és possible trobar l'esperit col·lectiu que sap decidir-se amb llibertat d'elecció i responsabilitat de conviccions.
En ordre als problemes interns que la guerra plantejà a casa nostra, per mostrar això que dic, cal només recordar les solucions catalanes davant la inhibició dels poders públics per als quals la neutralitat volia dir no fer res. I cal encara recordar només la diferenciació de mentalitat i de sensibilitat en el poble mateix: mentre els uns demanaven que s'estudiés la manera de combatre la misèria, nosaltres demanàvem que el treball fos protegit; mentre un estol es planyia de la possible manca de queviures, nosaltres sol·licitàvem instruments de treball que impossibilitessin la fam. I nosaltres, avançats d'activitat, som els qui, en ordre als problemes exteriors, hem assenyalat la capacitació màxima d'Espanya per a la convivència internacional, amb dues actuacions ben diverses però igualment meditades una i altra; vull dir la del Comitè d'Amics de la Unitat Moral d'Europa, i la dels redactors i col·laboradors d'aquesta Revista.
[...
] L'obra dels Amics de la Unitat Moral d'Europa, a la qual repetidament he reiterat la meva cordialitat, és essencialment ètica; ve a reintegrar les valors que els responsables de la guerra d'avui havien malmeses i rebutjades. L'obra dels redactors i col·laboradors d'aquesta Revista, tal com jo l'entenc i l'estimo, és essencialment política; ve a reintegrar les valors oblidades que la guerra d'avui enlaira novament i purifica. [.
..] L'obra dels catalans en aquesta Revista és ben definida.
Però erraria qui judiqués que l'anima un sentimentalisme sense motivació. Nosaltres gosaríem dir que servim una idealitat no com a incondicionals, sinó com a convençuts. I aquest mateix convenciment que fa més ferma la nostra amor, la fa més digne per a exigir la reciprocitat.
Corren veus, i tots els dies ens atabalen, pregonant com un específic el nacionalisme espanyol i el pretès afront d’unes terres irredemptes. Nosaltres proclamem la realitat del problema nacionalista ibèric i acceptant-ne tota la significació d'un fet innegable l'acollim en aquesta Revista amb la triple significació de les tres llengües de les nostres Nacionalitats. Això a casa nostra, tret de la literatura, no s'havia fet mai.
[...
].
